CONCLUSIONS:
Tot i que ningú negui la importància en el desenvolupament dels infants durant els seus primers anys de vida, els beneficis del primer cicle d'educació infantil encara continuen sent poc coneguts i poc valorats. El insubstituïble paper de la família ha de ser complementat amb una educació infantil equitativa i de qualitat, sent d'especial importància per als nens i les nenes més vulnerables.
Si bé és cert que l'escolarització 0 a 3 anys a Espanya s'ha duplicat en els últims 10 anys, superant així la mitjana europea i col·locant-se al nivell dels països amb major nivell de benestar, aquesta escolarització no ha arribat a tots els infants per igual. Una oferta pública encara escassa, preus elevats, ajudes insuficients, processos burocràtics complexos, i horaris i models d'atenció inflexibles, poc inclusius i poc accessibles, són barreres que impedeixen als infants més desfavorits accedir a aquest nivell educatiu.
El gran repte que Espanya té ara és ampliar l'accés equitatiu a aquest cicle educatiu i invertir en ell, no només per una qüestió de drets, sinó perquè és a més l'etapa més rendible i eficaç per reduir desigualtats educatives i socials. Només mitjançant una revisió del sistema que plantegi uns estàndards mínims de qualitat, que flexibilitzi els models d'atenció i els processos d'accés, i creació de places realment accessibles per a les famílies més vulnerables, aconseguirem una educació 0-3 que afavoreixi el desenvolupament i la inclusió d'aquells infants que més ho necessiten.
Estem en un moment clau per seguir impulsant les polítiques relatives a l'educació infantil i decidir com volem que segueixi creixent i consolidant-sense deixar ningú enrere.
Informe setembre de 2019: “Save the Children”
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/donde_todo_empieza_0.pdf
AOIB
Tot i que ningú negui la importància en el desenvolupament dels infants durant els seus primers anys de vida, els beneficis del primer cicle d'educació infantil encara continuen sent poc coneguts i poc valorats. El insubstituïble paper de la família ha de ser complementat amb una educació infantil equitativa i de qualitat, sent d'especial importància per als nens i les nenes més vulnerables.
Si bé és cert que l'escolarització 0 a 3 anys a Espanya s'ha duplicat en els últims 10 anys, superant així la mitjana europea i col·locant-se al nivell dels països amb major nivell de benestar, aquesta escolarització no ha arribat a tots els infants per igual. Una oferta pública encara escassa, preus elevats, ajudes insuficients, processos burocràtics complexos, i horaris i models d'atenció inflexibles, poc inclusius i poc accessibles, són barreres que impedeixen als infants més desfavorits accedir a aquest nivell educatiu.
El gran repte que Espanya té ara és ampliar l'accés equitatiu a aquest cicle educatiu i invertir en ell, no només per una qüestió de drets, sinó perquè és a més l'etapa més rendible i eficaç per reduir desigualtats educatives i socials. Només mitjançant una revisió del sistema que plantegi uns estàndards mínims de qualitat, que flexibilitzi els models d'atenció i els processos d'accés, i creació de places realment accessibles per a les famílies més vulnerables, aconseguirem una educació 0-3 que afavoreixi el desenvolupament i la inclusió d'aquells infants que més ho necessiten.
Estem en un moment clau per seguir impulsant les polítiques relatives a l'educació infantil i decidir com volem que segueixi creixent i consolidant-sense deixar ningú enrere.
Informe setembre de 2019: “Save the Children”
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/donde_todo_empieza_0.pdf
AOIB
