Competències per països.
Cap país obté una nota mitjana de
640 o més punts, que el situï en el nivell 4, el més alt, que suposa tenir uns
alumnes que prenen la iniciativa, dominen les dinàmiques de grup i són capaços
de superar obstacles i resoldre conflictes. L’educació espanyola s’embossa en
Ciències i Matemàtiques, però ha millorat en lectura.
Competències, comparativa d’Espanya i la mitjana de l’OCDE. 
En el cas de les Habilitats per a
treballar en grup, totes les comunitats i Espanya com a conjunt, estarien dins
un nivell 2 d’acompliment (les proves Pisa, tenen 4 nivells d’acompliment), que
suposa resoldre en equip problemes de dificultat mitjana, donar pistes o
informació voluntària que ningú ha demanat per a avançar i entendre que no tots
els membres tenen la mateixa informació.
El mapa de les diferències per
comunitats autònomes, s’assembla al que va sortir amb les matèries, el paper
destacat de Castella i Lleó, resultats que no es correlacionen amb estar entre
les zones de major renda. Hi ha 7 comunitats per damunt o al nivell de la
mitjana d’Espanya, i altres 10 per davall la mitjana. De 45 a 66 punts de
diferència per regions en les matèries clàssiques, poden suposar un bot d’entre
un curs i curs i mig en coneixements.
Però un dels resultats més
significatius que es reprodueix en tots els països és la diferència de gènere:
les nines obtenen una major puntuació en el treball en equip. Tenint en compte
que en les proves de 2012, es va avaluar la capacitat per resoldre problemes de
forma individual i els nins obtingueren millors resultats. Aquesta variable
requereix d’empatia, sabre interpretar les reaccions dels altres i altres
qüestions que les nines desenvolupen abans o millor que els nens.
L’informe també adverteix de la
necessitat de que els pares ajudin als fills en aquests nova tasca de
col·laborar per resoldre conflictes: “Els estudiants obtenen una puntuació molt
més alta, quan senyalen que els seus pares mostraren interès en les seves
activitats escolars”.
Pel que fa al que succeeix fora
de l’escola, utilitzar internet, jugar a videojocs, conèixer amics, treballar a
casa, també poden tenir un component social i algunes vegades antisocial.
L’informe PISA mostra que els estudiants que juguen a videojocs tenen una
puntuació molt més baixa que els estudiants que no juguen a videojocs, i
aquesta diferència és manté inclòs després de considerar els factors socials i
econòmics, així com el rendiment en Ciències, Lectura i Matemàtiques. Però
l’accés a internet, el chat o les xarxes socials tendeixen a associar-se amb un
millor rendiment col·laboratiu de resolució de problemes, en igualtat de
condicions.
Assetjament Escolar: “Bullying”
Una bona notícia es que Espanya
és un dels països desenvolupats on els nivells de “Bullying” són més baixos,
especialment pel que fa a l’abús verbal. Aproximadament un 4% dels estudiants
de tota l’OCDE manifesten haver estat espitjats o copejats per altres estudiants
varies vegades al mes, un percentatge que baixa al 3% en el cas d’Espanya. Més
substancial és la diferència entre aquells estudiants que reconeixen que els
seus companys s’han rigut d’ells (OCDE 11%), i el percentatge del nostre país
(8%).
Satisfacció-Benestar/Rendiment Escolar
Aquest any, s’ha publicat per
primera vegada l’informe “El bienestar de los estudiantes, una instantánea
de los alumnos desde el punto de vista físico, social, psicológico y cognitivo”.
Pel que fa a l’indicador de
satisfacció, Espanya està per damunt la mitjana de l’OCDE: la satisfacció
mitjana dels estudiants espanyols de 15 anys és de 7,4 (com Alemanya, Xina i
EEUU), mentre que la mitjana de l’OCDE és de 7,3. Això sí, molt enfora dels
països amb els estudiants més feliços com la República Dominicana (8,5), Mèxic
(8,3), Costa Rica (8,2), i Colòmbia (7,9).
En un principi sembla que aquesta
relació és inversament proporcional al nivell de rendiment acadèmic. En els
darrers llocs es troben Hong Kong (6,5), Macau (6,5), Corea (6,4), i Japó
(6,8), països on està vigent la cultura de l’esforç i que, per lo general,
solen sortir en bons llocs a l’altre PISA. Però, també depèn molt de la concepció
cultural de la felicitat: en països com Itàlia, Portugal i Espanya, està
relacionada amb “la realització dels
desitjos, objectius i fites de cadascun”. En aquest sentit, els italians
obtenen uns percentatges molt inferiors als nostres (6,9).
Ansietat
La preocupant realitat que
desvelen algunes dades de l’informe, on els adolescents espanyols senten una
gran ansietat a l’hora de realitzar exàmens. Fins un 48% dels alumnes
experimentaren tensió a l’estudiar (la mitjana és de 39%), i això es produeix
inclòs quan es consideren ben preparats pels exàmens (55%).
Com suggereix l’informe, aquesta
ansietat pot estar relacionada de manera íntima amb els alts nivells d’atur
juvenil del nostre país. Degut a que els estudiants associen millors notes amb
una major projecció professional, aquest factor és un gran estressant entre els
alumnes, com demostra que aquells que desitgen poder triar quant es graduïn
tenen un 16% més de possibilitats de sentir-se preocupats davant un
examen.
Deures:
Una dada que crida l’atenció, és
l’interminable debat sobre la utilitat dels deures. Com assenyala l’informe, a
Espanya l’índex d’ansietat degut a la feina a casa, és el més alt de tots els
països desenvolupats (0,4), amb l’excepció de Portugal (0,5). Entre tots els
factors que preocupen als alumnes destaca la possibilitat de “sacar
malas notes en el colegio”.
A Espanya s’estudia molt més
temps que en altres països de l’OCDE. En concret, el 16% dels nostres alumnes
dediquen més de 60 hores en total dedicades a les assignatures troncals, per un
13,3% de la mitjana de l’OCDE (a Finlàndia
el percentatge és del 4,1%).
La majoria dels adolescents
espanyols (48%), dedica entre 40 i 60 hores setmanals, per un 38,6% de la
mitjana europea. La pregunta esdevé lògica: ¿Fins
quin punt estudiar més produeix bons resultats?.
Com recorda l’informe, el temps
que es dedica a les assignatures de ciències està relacionat amb un millor
rendiment, però estudiar després de classe està vinculat amb un pitjor
rendiment. No és que els alumnes que més estudien obtinguin pitjors
qualificacions, sinó que aquells que suspenen solen necessitar més classes de
suport i passar més hores davant dels apunts. L’excepció es troba a països com Corea o
Taipei, on els millors alumnes també dediquen moltes hores a l’estudi, ja que “la instrucció addicional es central en la
vida dels alumnes amb millor rendiment”.
Algunes conclusions
Des de que va començar
l’avaluació de l’OCDE, Espanya ha tramitat 3 lleis educatives: la LOCE, que no
va arribar a aplicar-se i la LOE, a la qual va substituir la LOMCE, que el
Govern ara vol substituir amb una normativa de consens. A l’informe PISA no es
recullen els efectes de la LOMCE, que va promoure el Govern del PP, ja que a 4t
d’ESO (el curs al qual pertanyen els alumnes que feren aquest examen), l’entrada
de la norma va començar el curs 2016/17.
A Espanya hi ha consens en la necessitat de l’avaluació, però les revàlides plantejades per la LOMCE, amb les quals els alumnes que no superaven l’examen es quedaven sense títol de l’ESO i Batxillerat, provocaren un rebuig generalitzat que ha acabat amb la seva retirada.
Cal tenir en compta que ha hagut una profunda crisis econòmica, que ha deixat retallades econòmiques que han afectat molt a l’educació i han suposat una pèrdua de 7.300 milions d’euros dels gestos de 6 anys, ara inverteixen 46.000 milions d’euros entre Administracions, entitats i famílies.
Tant els campions asiàtics, Singapur, Japó, Corea, Taipei (Taiwan), com Finlàndia i Estonià tenen un sistema d’elecció, formació i reconeixement dels mestres molt més complert que a Espanya.
Alfonso Echazarra, analista de l’OCDE, pensa que encara és prest per treure conclusions, però entre els factors que expliquen les diferències estan el gènere, la convivència a classe (els alumnes que pateixen “Bullying”), també obtenen una menor puntuació en el treball en equip, i un altre factor és la relació amb els professors i les famílies.
FONTS D’INFORMACIÓ:
Miquel Morey
AOIB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada