CONTRIBUCIÓ PERSONAL I INTRASFERIBLE ALS "PROJECTES D'INNOVACIÓ"
DE L'IES MARRATXÍ.
Jo no som un tecnòleg.
Però empre la tecnologia, com no podia ser d’una altra manera. I he de demanar
disculpes avançades per si aquest document no recull els darrers top ten conceptuals de la
tecnologia ni cito els imparables dispositius i programari que proliferen a
data d’avui.
Aquest document pretén
ser una aproximació a les perspectives actuals de la globalització social,
econòmica i política, i la seva derivació cap a l’explosió de les tecnologies
com a marc sociològic per entrar en el desenvolupament personal i
psicopedagògic.
De les TIC hem passat a
la versió més guai de
les Tecnologies + Relació + Informació + Comunicació -TRIC-. Que és com la
queixa crònica docent de «avantguarda» de les classes magistrals. Però si ens fixem
sempre es refereix al format però no al fons. Tant de bo, les «classes
magistrals» fossin «magistrals» en el fons! I no un format caduc,
unidireccional, excessivament directiu, no demandant, avorrit i castrador de la
intel·ligència, quan no senzillament còmode i repetitiu, corrector, aïllant i
controlador que requereix el mínim esforç per passar una classe més.
No voldria però és
inevitable entrar en la polèmica sobre si TRIC poden ser en si mateixes
potencialment additives tecnològicament parlant, o bé es tracta de personalitats
additives que s’enganxen a qualsevol cosa que sublimi el món real, estableix un
ric debat entre els científics que ho accepten ja com un trastorn - l’IAT, Internet Addiction
Disorder-, i
els que creuen que la dimensió tecnològica no és el problema sinó la compulsió
con a manifestació neuròtica.
Però per ser propositius
en un debat moltes vegades erm i molt polaritzat (només hem de recordar el
Claustre de final del curs passat quan proposàrem de regular l’ús dels
dispositius tecnològics), entrarem en les possibles solucions des de perspectives
no només de regulació d’ús, sinó del conreu de capacitats assertives i entrenament
autoinstruccional, com per exemple, el paper rellevant que pot tenir el nou paradigma de la
neuroeducació i l’increment del Coeficient d’intel·ligència emocional així com l’adquisició
i cura de les habilitats socials necessàries per moure’s al nostre entorn.
Treball realitzat per:
Boro Miralles (AOIB)
Departament d’Orientació Educativa
IES Marratxí
Departament d’Orientació Educativa
IES Marratxí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada