divendres, 13 de juliol de 2018

LES TRIC, ENTRE EL PODER TECNOLÒGIC I LA MISÈRIA HUMANA

CONTRIBUCIÓ PERSONAL I INTRASFERIBLE ALS "PROJECTES D'INNOVACIÓ" 
DE L'IES MARRATXÍ.

Jo no som un tecnòleg. Però empre la tecnologia, com no podia ser d’una altra manera. I he de demanar disculpes avançades per si aquest document no recull els darrers top ten conceptuals de la tecnologia ni cito els imparables dispositius i programari que proliferen a data d’avui.

Aquest document pretén ser una aproximació a les perspectives actuals de la globalització social, econòmica i política, i la seva derivació cap a l’explosió de les tecnologies com a marc sociològic per entrar en el desenvolupament personal i psicopedagògic.

De les TIC hem passat a la versió més guai de les Tecnologies + Relació + Informació + Comunicació -TRIC-. Que és com la queixa crònica docent de «avantguarda» de les classes magistrals. Però si ens fixem sempre es refereix al format però no al fons. Tant de bo, les «classes magistrals» fossin «magistrals» en el fons! I no un format caduc, unidireccional, excessivament directiu, no demandant, avorrit i castrador de la intel·ligència, quan no senzillament còmode i repetitiu, corrector, aïllant i controlador que requereix el mínim esforç per passar una classe més.

No voldria però és inevitable entrar en la polèmica sobre si TRIC poden ser en si mateixes potencialment additives tecnològicament parlant, o bé es tracta de personalitats additives que s’enganxen a qualsevol cosa que sublimi el món real, estableix un ric debat entre els científics que ho accepten ja com un trastorn - l’IAT, Internet Addiction Disorder-, i els que creuen que la dimensió tecnològica no és el problema sinó la compulsió con a manifestació neuròtica.

Però per ser propositius en un debat moltes vegades erm i molt polaritzat (només hem de recordar el Claustre de final del curs passat quan proposàrem de regular l’ús dels dispositius tecnològics), entrarem en les possibles solucions des de perspectives no només de regulació d’ús, sinó del conreu de capacitats assertives i entrenament autoinstruccional, com per exemple, el paper rellevant que pot tenir el nou paradigma de la neuroeducació i l’increment del Coeficient d’intel·ligència emocional així com l’adquisició i cura de les habilitats socials necessàries per moure’s al nostre entorn.



Treball realitzat per:
Boro Miralles (AOIB)
Departament d’Orientació Educativa
IES Marratxí

dimarts, 5 de juny de 2018

EL SISTEMA EDUCATIU ÉS ANACRÒNIC


En els últims 50 anys les esferes econòmica, cultural i personal han donat un tomb en el món sencer. I no obstant això, els sistemes educatius no han mogut ni una mica els seus programes i els seus objectius. 

Entrevista amb Ken Robinson, líder en educació i creativitat.



AOIB






dimecres, 16 de maig de 2018

LLISTES PROVISIONALS D’INTERINS PEL CURS 2018/19


Publicació de les llistes provisionals de persones admeses i excloses

Requisits
El termini per reclamacions està obert durant set dies naturals comptadors des de l'endemà del dia en què es facin públiques les llistes provisionals per tals que les persones interessades puguin formular-hi les reclamacions que considerin pertinents, que seran estimades o desestimades per aquesta Direcció General mitjançant la resolució per la qual es faran públiques les llistes definitives.

TRAMITS:

LLISTES PROVISIONALS SECUNDÀRIA:

AOIB

dilluns, 16 d’abril de 2018

PANTALLES ADDICTIVES


Pantalles additives, al programa “30 minuts” de TV3.

Els experts avisen: l'ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Però també conseqüències greus per als més grans.

Una epidèmia silenciosa i perillosa amenaça els nens els primers anys de la vida, entre 0 i 3 anys. A França, la doctora Anne-Lise Ducanda, responsable de PMI (Protecció Maternal i Infantil), ha creat un col·lectiu amb altres professionals de la salut, pediatres, logopedes i psicòlegs, per fer reaccionar les autoritats.

Experts en addiccions comparen el mòbil amb una veritable bomba de dopamina que, a mesura que rebem un "m'agrada" o alguna recompensa semblant, produeix una descàrrega d'aquesta substància que ens satisfà. En definitiva, des de ben petits estem consumint aplicacions que s'han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Un reportatge de Paul Moreira i Adèle Flaux





CATHERINE L’ECUYER

Divulgadora de temes educatius. Autora de “Educar en el Asombro” i “Educar en la realidad”.


Reportatge sobre "Les pantalles perjudiquen l’atenció dels nens".
 


AOIB