divendres, 13 de juliol del 2018

LES TRIC, ENTRE EL PODER TECNOLÒGIC I LA MISÈRIA HUMANA

CONTRIBUCIÓ PERSONAL I INTRASFERIBLE ALS "PROJECTES D'INNOVACIÓ" 
DE L'IES MARRATXÍ.

Jo no som un tecnòleg. Però empre la tecnologia, com no podia ser d’una altra manera. I he de demanar disculpes avançades per si aquest document no recull els darrers top ten conceptuals de la tecnologia ni cito els imparables dispositius i programari que proliferen a data d’avui.

Aquest document pretén ser una aproximació a les perspectives actuals de la globalització social, econòmica i política, i la seva derivació cap a l’explosió de les tecnologies com a marc sociològic per entrar en el desenvolupament personal i psicopedagògic.

De les TIC hem passat a la versió més guai de les Tecnologies + Relació + Informació + Comunicació -TRIC-. Que és com la queixa crònica docent de «avantguarda» de les classes magistrals. Però si ens fixem sempre es refereix al format però no al fons. Tant de bo, les «classes magistrals» fossin «magistrals» en el fons! I no un format caduc, unidireccional, excessivament directiu, no demandant, avorrit i castrador de la intel·ligència, quan no senzillament còmode i repetitiu, corrector, aïllant i controlador que requereix el mínim esforç per passar una classe més.

No voldria però és inevitable entrar en la polèmica sobre si TRIC poden ser en si mateixes potencialment additives tecnològicament parlant, o bé es tracta de personalitats additives que s’enganxen a qualsevol cosa que sublimi el món real, estableix un ric debat entre els científics que ho accepten ja com un trastorn - l’IAT, Internet Addiction Disorder-, i els que creuen que la dimensió tecnològica no és el problema sinó la compulsió con a manifestació neuròtica.

Però per ser propositius en un debat moltes vegades erm i molt polaritzat (només hem de recordar el Claustre de final del curs passat quan proposàrem de regular l’ús dels dispositius tecnològics), entrarem en les possibles solucions des de perspectives no només de regulació d’ús, sinó del conreu de capacitats assertives i entrenament autoinstruccional, com per exemple, el paper rellevant que pot tenir el nou paradigma de la neuroeducació i l’increment del Coeficient d’intel·ligència emocional així com l’adquisició i cura de les habilitats socials necessàries per moure’s al nostre entorn.



Treball realitzat per:
Boro Miralles (AOIB)
Departament d’Orientació Educativa
IES Marratxí