dimecres, 24 de gener del 2018

ESTUDI DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

L'estudi, l'últim dels elaborats per la Fundació Jaume Bofill, organització especialitzada en l'anàlisi del sistema educatiu, insta a "abordar amb urgència una reforma de l'educació secundària obligatòria a Catalunya", com a clau per evitar que "cada any diversos milers d'estudiants es quedin pel camí", ha indicat aquest dimarts, en la presentació de l'informe, el director de la Bofill, Ismael Palacín.

Contra l'agrupament per nivells

Aquesta és una de les actuacions que la Fundació Jaume Bofill proposa a partir dels resultats d'una recerca de la sociòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Aina Tarabini. El seu estudi «L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l´abandonament escolar» assenyala el disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i dinàmiques escolars com l´agrupament d´alumnat per nivells com a factors determinants perquè alguns joves desisteixin de continuar estudiant. Sobre això, alerta que són un motiu de risc perquè ni tan sols acabin l´Educació Secundària Obligatòria (ESO).


"I el més preocupant", ha subratllat Tarabini, "és que el fracàs castiga de forma particular els estudiants procedents de les classes socials més baixes i, en particular, aquells que van a instituts amb una gran segregació escolar". Per això, segons ha dit la investigadora social de la UAB, "es fa necessari combatre els guetos escolars per posar fi a l'abandonament prematur". 
Video:

Fonts d'informació:

AOIB


dijous, 11 de gener del 2018

CONVOCATÒRIA D'OPOSICIONS PER A DOCENTS



Amb aquesta convocatòria d'oposicions, sembla que les proves seran eliminatòries, sense fer mitjana de totes les proves, la qual cosa lleva possibilitats als aspirants i als interins que treballen des de fa molt de temps. La Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat, ha aprovat l'informe del projecte de Real Decret pel qual es regula el sistema d'oposicions pels docents, i han rebutjat totes les esmenes presentades pels sindicats.

Els Interins estan en contra d'aquesta forma d'opositar i pensen que hi ha altres formes per ser funcionari fitxo, com pot ser; un procediment per mèrits i anys d'experiència.
També demanen una indemnització per any de feina, en cas de no aprovar i quedar-se sense feina.

SENTÈNCIA PIONERA:

AOIB

dilluns, 8 de gener del 2018

INFORME PISA RESULTATS 2015

Fa uns mesos es va presentar un darrer informe que s’ha elaborat amb els resultats dels exàmens que realitzaren els estudiants en 2015. Espanya va quedar a prop de la mitjana de 500 punts. La seva nota segueix sent similar a resultats anteriors.

Competències per països.
 
En els primers llocs, el països asiàtics (Singapur, Japó, Hong Kong i Corea del Sud, que encapçalen els rànquings educatius de l’OCDE amb Finlàndia o Estònia, també en llocs alts.
Cap país obté una nota mitjana de 640 o més punts, que el situï en el nivell 4, el més alt, que suposa tenir uns alumnes que prenen la iniciativa, dominen les dinàmiques de grup i són capaços de superar obstacles i resoldre conflictes. L’educació espanyola s’embossa en Ciències i Matemàtiques, però ha millorat en lectura.

Competències, comparativa d’Espanya i la mitjana de l’OCDE.
Competències per Comunitats Autònomes.
Treball en Equip

En el cas de les Habilitats per a treballar en grup, totes les comunitats i Espanya com a conjunt, estarien dins un nivell 2 d’acompliment (les proves Pisa, tenen 4 nivells d’acompliment), que suposa resoldre en equip problemes de dificultat mitjana, donar pistes o informació voluntària que ningú ha demanat per a avançar i entendre que no tots els membres tenen la mateixa informació. 
El mapa de les diferències per comunitats autònomes, s’assembla al que va sortir amb les matèries, el paper destacat de Castella i Lleó, resultats que no es correlacionen amb estar entre les zones de major renda. Hi ha 7 comunitats per damunt o al nivell de la mitjana d’Espanya, i altres 10 per davall la mitjana. De 45 a 66 punts de diferència per regions en les matèries clàssiques, poden suposar un bot d’entre un curs i curs i mig en coneixements.
Els alumnes de Madrid i Castella i Lleó, són els que millor treballen en equip.


Però un dels resultats més significatius que es reprodueix en tots els països és la diferència de gènere: les nines obtenen una major puntuació en el treball en equip. Tenint en compte que en les proves de 2012, es va avaluar la capacitat per resoldre problemes de forma individual i els nins obtingueren millors resultats. Aquesta variable requereix d’empatia, sabre interpretar les reaccions dels altres i altres qüestions que les nines desenvolupen abans o millor que els nens.
L’informe també adverteix de la necessitat de que els pares ajudin als fills en aquests nova tasca de col·laborar per resoldre conflictes: “Els estudiants obtenen una puntuació molt més alta, quan senyalen que els seus pares mostraren interès en les seves activitats escolars”.  
Pel que fa al que succeeix fora de l’escola, utilitzar internet, jugar a videojocs, conèixer amics, treballar a casa, també poden tenir un component social i algunes vegades antisocial. L’informe PISA mostra que els estudiants que juguen a videojocs tenen una puntuació molt més baixa que els estudiants que no juguen a videojocs, i aquesta diferència és manté inclòs després de considerar els factors socials i econòmics, així com el rendiment en Ciències, Lectura i Matemàtiques. Però l’accés a internet, el chat o les xarxes socials tendeixen a associar-se amb un millor rendiment col·laboratiu de resolució de problemes, en igualtat de condicions.  




Assetjament Escolar: “Bullying”

Una bona notícia es que Espanya és un dels països desenvolupats on els nivells de “Bullying” són més baixos, especialment pel que fa a l’abús verbal. Aproximadament un 4% dels estudiants de tota l’OCDE manifesten haver estat espitjats o copejats per altres estudiants varies vegades al mes, un percentatge que baixa al 3% en el cas d’Espanya. Més substancial és la diferència entre aquells estudiants que reconeixen que els seus companys s’han rigut d’ells (OCDE 11%), i el percentatge del nostre país (8%). 
A Espanya, l’assetjament entre iguals no és menys freqüent en els centres de major nivell socioeconòmic que en els d’un baix nivell.
Satisfacció-Benestar/Rendiment Escolar

Aquest any, s’ha publicat per primera vegada l’informe “El bienestar de los estudiantes, una instantánea de los alumnos desde el punto de vista físico, social, psicológico y cognitivo”. 
Pel que fa a l’indicador de satisfacció, Espanya està per damunt la mitjana de l’OCDE: la satisfacció mitjana dels estudiants espanyols de 15 anys és de 7,4 (com Alemanya, Xina i EEUU), mentre que la mitjana de l’OCDE és de 7,3. Això sí, molt enfora dels països amb els estudiants més feliços com la República Dominicana (8,5), Mèxic (8,3), Costa Rica (8,2), i Colòmbia (7,9). 
En un principi sembla que aquesta relació és inversament proporcional al nivell de rendiment acadèmic. En els darrers llocs es troben Hong Kong (6,5), Macau (6,5), Corea (6,4), i Japó (6,8), països on està vigent la cultura de l’esforç i que, per lo general, solen sortir en bons llocs a l’altre PISA. Però, també depèn molt de la concepció cultural de la felicitat: en països com Itàlia, Portugal i Espanya, està relacionada amb “la realització dels desitjos, objectius i fites de cadascun”. En aquest sentit, els italians obtenen uns percentatges molt inferiors als nostres (6,9). 

Respecte a un bon clima disciplinari i el suport per part dels mestres, Espanya és el país on els valors de pertinença al centre educatiu són dels més alts de tots els països participants.

Ansietat



La preocupant realitat que desvelen algunes dades de l’informe, on els adolescents espanyols senten una gran ansietat a l’hora de realitzar exàmens. Fins un 48% dels alumnes experimentaren tensió a l’estudiar (la mitjana és de 39%), i això es produeix inclòs quan es consideren ben preparats pels exàmens (55%).
Com suggereix l’informe, aquesta ansietat pot estar relacionada de manera íntima amb els alts nivells d’atur juvenil del nostre país. Degut a que els estudiants associen millors notes amb una major projecció professional, aquest factor és un gran estressant entre els alumnes, com demostra que aquells que desitgen poder triar quant es graduïn tenen un 16% més de possibilitats de sentir-se preocupats davant un examen.   

Deures: 

Una dada que crida l’atenció, és l’interminable debat sobre la utilitat dels deures. Com assenyala l’informe, a Espanya l’índex d’ansietat degut a la feina a casa, és el més alt de tots els països desenvolupats (0,4), amb l’excepció de Portugal (0,5). Entre tots els factors que preocupen als alumnes destaca la possibilitat de “sacar malas notes en el colegio”. 
A Espanya s’estudia molt més temps que en altres països de l’OCDE. En concret, el 16% dels nostres alumnes dediquen més de 60 hores en total dedicades a les assignatures troncals, per un 13,3% de la mitjana de l’OCDE  (a Finlàndia el percentatge és del 4,1%). 
La majoria dels adolescents espanyols (48%), dedica entre 40 i 60 hores setmanals, per un 38,6% de la mitjana europea. La pregunta esdevé lògica: ¿Fins quin punt estudiar més produeix bons resultats?.
Com recorda l’informe, el temps que es dedica a les assignatures de ciències està relacionat amb un millor rendiment, però estudiar després de classe està vinculat amb un pitjor rendiment. No és que els alumnes que més estudien obtinguin pitjors qualificacions, sinó que aquells que suspenen solen necessitar més classes de suport i passar més hores davant dels apunts.  L’excepció es troba a països com Corea o Taipei, on els millors alumnes també dediquen moltes hores a l’estudi, ja que “la instrucció addicional es central en la vida dels alumnes amb millor rendiment”.

Algunes conclusions

Des de que va començar l’avaluació de l’OCDE, Espanya ha tramitat 3 lleis educatives: la LOCE, que no va arribar a aplicar-se i la LOE, a la qual va substituir la LOMCE, que el Govern ara vol substituir amb una normativa de consens. A l’informe PISA no es recullen els efectes de la LOMCE, que va promoure el Govern del PP, ja que a 4t d’ESO (el curs al qual pertanyen els alumnes que feren aquest examen), l’entrada de la norma va començar el curs 2016/17.

A Espanya hi ha consens en la necessitat de l’avaluació, però les revàlides plantejades per la LOMCE, amb les quals els alumnes que no superaven l’examen es quedaven sense títol de l’ESO i Batxillerat, provocaren un rebuig generalitzat que ha acabat amb la seva retirada.

Cal tenir en compta que ha hagut una profunda crisis econòmica, que ha deixat retallades econòmiques que han afectat molt a l’educació i han suposat una pèrdua de 7.300 milions d’euros dels gestos de 6 anys, ara inverteixen 46.000 milions d’euros entre Administracions, entitats i famílies.

Tant els campions asiàtics, Singapur, Japó, Corea, Taipei (Taiwan), com Finlàndia i Estonià tenen un sistema d’elecció, formació i reconeixement dels mestres molt més complert que a Espanya.   

Alfonso Echazarra, analista de l’OCDE, pensa que encara és prest per treure conclusions, però entre els factors que expliquen les diferències estan el gènere, la convivència a classe (els alumnes que pateixen “Bullying”), també obtenen una menor puntuació en el treball en equip, i un altre factor és la relació amb els professors i les famílies. 

Miquel Morey
AOIB