Publicada en el BOIB l'avaluació de les diferents etapes educatives
BATXILLERAT:
ESO:
EDUCACIÓ PRIMÀRIA:
EDUCACIÓ INFANTIL:
AOIB
dilluns, 20 d’octubre del 2025
diumenge, 19 d’octubre del 2025
Artículo del Diario “LA RAZÓN”, Rocío Ruíz (07/10/25)
Los profesores pierden a diario hora y cuarto de su jornada intentando poner orden en la clase
Un informe de la OCDE constata que «gestionar el comportamiento es una
tarea compleja en aulas cada vez más diversas». Los docentes, estresados por la
burocracia.
La enseñanza es una profesión altamente feminizada, con un alto grado de
satisfacción y compromiso. Los profesores valoran la buena relación que tienen
con sus alumnos y más de la mitad de la profesión siente que su papel es
reconocido por las familias (57%). Sin embargo, se trata de un trabajo que no
parece tan sencillo de desempeñar como podría imaginarse en los tiempos que
corren. Los docentes también padecen altos niveles de estrés, se sienten
atrapados por una elevada carga burocrática que no consideran útil, les cuesta
cada vez más imponer orden en el aula y se quejan de que carecen de tiempo para
formarse.
Así queda reflejado en el Informe Talis 2024, de la OCDE y el Ministerio de
Educación, en el que han participado 55 países y que confirma que, en
demasiadas ocasiones, uno de los primeros retos que tiene que afrontar el
docente es lograr imponer silencio solamente para poder empezar a dar clase.
Según el estudio, los profesores españoles dedican el 18% del tiempo
lectivo en Secundaria y un 20% en Primaria a mantener el orden. Dicho de
otro modo, uno de cada cinco minutos de clase se esfuma entre llamadas al
silencio, interrupciones y distracciones.
España supera así en varios puntos el promedio de la OCDE y de la Unión
Europea, ambos en torno al 15%. Los datos suponen un ligero empeoramiento
respecto al estudio de 2018, cuando los docentes de Primaria perdían un 18% de
su tiempo en poner orden (11 minutos por clase) y los de Secundaria un 16% (10
minutos). Entonces se hablaba de una hora diaria de docencia desperdiciada, que
ahora se ha convertido en hora y cuarto. El informe advierte de que la pérdida
de tiempo de instrucción «no solo resta calidad al aprendizaje, sino que
aumenta la carga de estrés y frustración entre el profesorado. Mantener la
calma y la autoridad frente a aulas cada vez más diversas, tecnológicas y
ruidosas se ha convertido en una tarea tan cotidiana como extenuante».
Andreas Schleicher, director de Educación y Competencias de la OCDE, cree
que este sería un punto de mejora para España, un problema que se acrecienta
entre los nuevos docentes, que, además, suelen acabar en las clases con más
complicaciones, donde tienen que atender a grupos más diversos o a alumnos con
dificultades de aprendizaje, en los que no siempre se ponen en juego todos los
medios de los que se dispone. Abelardo de la Rosa, secretario de Estado de
Educación, considera que tener aulas más diversas, con mayor población
inmigrante, es un fenómeno social relativamente nuevo que podría explicar en
buena parte esta circunstancia.
El informe advierte de que los problemas de comportamiento no solo consumen
tiempo de instrucción, sino que también pueden derivar en situaciones más
graves que afectan al clima escolar y al bienestar del profesorado. Aunque el
informe no detecta tasas significativamente mayores de incidentes graves que
las de la OCDE, la disciplina sigue siendo una de las principales fuentes de
estrés docente. Pero hay aún más cuestiones que perturban al profesorado, como
los vaivenes legislativos que tienen que ver con los cambios de gobierno. «La
sucesión constante de cambios curriculares y normativos genera sensación de
incertidumbre y dificulta la consolidación de buenas prácticas». Muchos
docentes confiesan vivir en un estado de adaptación permanente, sin tiempo para
consolidar lo aprendido.
Si hay algo que provoca un gran malestar al profesorado es la elevada carga
administrativa que tienen en su gestión diaria. Talis revela que a esta función
dedican el 5% de su tiempo, un porcentaje similar al del resto de Europa, pero
los profesores lo viven como una fuente importante de estrés y frustración.
«Nos ralentizan nuestro trabajo en general para preparar clases y atender al
alumnado. No hay tiempo, y nos dan muy poco margen para resolverlo; además,
tenemos muy poca participación en las políticas educativas. Hay cambios
curriculares muy rápidos y poco tiempo para la adaptación sin la formación
necesaria», se queja una profesora de un instituto de FP.
En cuanto a las condiciones laborales del profesorado, el informe vuelve a poner el foco en el salario de los docentes, que supera la media europea, pero, a medida que crecen los años dedicados a la docencia, aparece la sensación de estancamiento salarial y de ausencia de incentivos. Además, ya no se trata tanto de lo que se cobra como del reconocimiento social que tiene la profesión. Algunos expertos, como Ismael Sanz (URJC y Funcas), observan un sistema educativo con un profesorado motivado y satisfecho, pero propone líneas de acción: «Reforzar el vínculo entre formación inicial y práctica profesional, mediante programas de mentoría; reducir la carga administrativa y consolidar un sistema de formación continua flexible».
La situación no es igual en todas las comunidades autónomas. Canarias y la
Comunidad Valenciana encabezan la lista de regiones con más tiempo perdido en
Secundaria (20% y 19%), mientras que Cantabria y Asturias se sitúan en el
extremo contrario, con cifras que rondan el 16-17%. En Primaria destacan
Baleares, la Comunidad Valenciana y Canarias, donde el tiempo dedicado a
mantener el orden roza el 21%. ¿Por qué ocurre esto? «En aulas cada vez más
diversas, gestionar el comportamiento es una tarea compleja que requiere tanto
habilidades técnicas como socioemocionales, desde mantener la atención durante
las clases hasta responder a conductas disruptivas y garantizar una
participación equitativa». Según el estudio, esta situación aumenta la carga de
estrés y frustración entre el profesorado.
dijous, 16 d’octubre del 2025
PARELLA EDUCATIVA I
COMUNICAT DE PREMSA
Vos hem convocat per donar visibilitat a la nostra reinvindicació de la necessitat de la parella educativa al primer cicle d’educació infantil i comunicar que hem recollit 1793 signatures que ens donen suport a aquesta reinvidicació
Tots els infants de 0-3 són dependents de l’adult.
El dia a dia dins un aula de 0-3, l’educadora a d’atendre:
- Necessitats higièniques bàsiques (canvi de bolquers, rentar mans, canvi de roba, llevar mocs,
vòmits, diarrees, acompanyament als infant que no duen bolquers al vàter).- Malestars afectius (rebequeries, frustracions, plors, enyorances).- Acompanyar en les menjades.
Estar amb alerta vigilants tots el possibles perills:
- Es fiquen tot a la boca amb la possibilitat de que s’ofeguin.
- S’enfilen per tot arreu.
- Caigudes.
- Petites baralles entre els infants que poden acabar en:
- Mossegades.
- Estirades de cabells.
- Empentes.
Dormir als infants (uns necessiten braços, hamaques, diferents ritmes de son i horaris), UNA EDUCADORA TOTA SOLA NO POT.
Hem de canvi d’espais per realitzar diferents propostes: psico, pati, (amb infants que van a grapes).
I a més tenim sempre infants diagnosticats i d’altres que se detecten al llarg del curs amb necessitats educatives especials que requereixen de més suport.
També hem de preparar materials i propostes pedagògiques de qualitat.
A part de tot això sense tenir hores no lectives, hem de fer observacions, documentacions, informes d’avaluacions, tenir temps per parlar amb les famílies, enviar correus; ja que quasi sempre ens duim la feina a casa.
En cas de baixa de personal necessitam cobrir-les de forma immediata o una altre alternativa és tancar l’aula amb el perjudici que això comporta a les famílies .
Necessitaríem que es pogués crear un BORSÍ D’EDUCADORES EXPRES semblant a les de les mestres.
Des de l'AOIB donem tot el nostre suport a la reivindicació de les Educadores del Primer Cicle d'Educació Infantil, i remarquem la importància que suposa aquest Primer Cicle (0-3), pel desenvolupament dels infants durant tota la seva escolarització. En aquesta Etapa es desenvolupa l'autonomia (rutines), socialització, l'estimulació caps els aprenentatges, compensar desigualtats, compartir la criança amb les famílies, afavorir el desenvolupament emocional (plors, enyorances i frustracions), juntament amb el desenvolupament de les seves habilitats i capacitats, i especialment en l'adquisició de l’autoconfiança.
AOIB
dimarts, 7 d’octubre del 2025
INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL 2025
INDICADORES COMENTADOS SOBRE EL ESTADO DEL SISTEMA EDUCATIVO ESPAÑOL 2025
AUTOR
MANUEL T. VALDÉS
Documentació
https://drive.google.com/file/d/1HJjkVU26BkUbfE9u4fF42AsFPpMAu5E_/view?usp=sharing
AOIB
dilluns, 15 de juliol del 2024
LA FIGURA DEL PSICÒLEG CLÍNIC ALS CENTRES EDUCATIUS
L’AOIB, Associació d’orientadors de les Illes Balears, s’adhereix al Manifest realitzat per COPOE, Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya, referent a la figura del psicòleg clínic en els centres educatius.
En relació a aquest professional, ens sorgeixen molts dubtes, tals com: Quina necessitat real hi ha? Quin perfil es cerca? Quines funcions tindrien o si pretenen fer teràpia en els centres? Si realment és això que volen, es poden vulnerar el dret a la privacitat de l’alumnat, posant en risc la seva autoestima a l’etiquetar-lo i estigmatitzar-lo, fets que podrien agreujar els problemes inicials que van originar la situació de risc o traumàtica.
No hem de perdre el nord!
Evidentment, la promoció de la Salut no sols depèn del sector sanitari i en aquest sentit, la tasca fonamental dels centres educatius en relació a la salut mental i al benestar emocional, es la PREVENCIÓ. Feina que realitzem tots els docents, d’una manera transversal i al llarg de l’escolaritat; en col·laboració i mitjançant diferents àrees, matèries i/o projectes. La prioritat en els centres no és la teràpia, sinó la prevenció, la convivència i crear valors relacionats amb el benestar i tenir cura de l’alumnat.
Els Serveis d’Orientació estan considerats com a un dels factors de qualitat del sistema educatiu. Els seus professionals desenvolupen un paper clau a l’oferir suport i recursos tant al professorat com als estudiants i a les seves famílies.
Entre les funcions de l’Orientació Educativa es troben:
- El suport a l’orientació específica, participant amb tutors i professorat en la identificació de les necessitats de l’alumnat, oferint orientació a nivell acadèmic, emocional i de desenvolupament personal i professional, i ajudant també en l’atenció i assessorament a les famílies.
- La detecció i atenció a dificultats d’arenatge, de conductes, soci-emocionals o d’adaptació, treballant conjuntament amb el professorat per a implementar estratègies especifiques.
- Desenvolupament de programes i recursos educatius específics per a millorar el rendiment acadèmic, el benestar soci-emocional de l’alumnat i contribuir a la millora de la convivència en els centres.
- Suport i coordinació en l’acció tutorial, atenent al desenvolupament educatiu, personal, soci-emocional i vocacional de l’alumnat.
- La detecció de diferents situacions emocionals i de malestar psicològic que pot presentar l’alumnat, així com la derivació a altres serveis més especialitzats, la col·laboració i coordinació amb aquests.
Des de l’AOIB, presentem les propostes que s’haurien de posar en marxa:
La necessitat és real, aquests darrers anys, i sobretot després del confinament, hi ha hagut un augment notable dels trastorns de salut mental. Cal incrementar els professionals dels serveis sanitaris, tant els dels centres de salut, com el de les unitats de salut mental infanto-juvenils.
Quant al perfil professional, ja portam dècades que els professionals de l’Orientació Educativa treballem i realitzem una intervenció de tipus psicopedagògic en els centres, basada en una perspectiva proactiva, sistèmica y sistemàtica; intentant abandonar els models clínics, basats en l’etiqueta i categorització de l’alumnat, en el diagnòstic i la intervenció terapèutica, que són els fonaments de la figura del psicòleg clínic que es vol proposar.
Si les funcions que durà a terme el psicòleg clínic, seran les de prevenció, detecció, derivació i coordinació, aquestes funcions ja les assumeixen els Serveis d’Orientació existents en els centres educatius. Aquests serveis estan formats per a professionals amb formació en Psicologia, Pedagogia i Psicopedagogia. Si aquestes funcions no es cobreixen, el que seria lògic, seria incrementar els professionals de l’Orientació Educativa, adaptant el seu nombre a la ràtio establerta per la UNESCO (1 orientador/250 alumnes).
L’UNICEF i l’OMS ressalten la formació en competències soci-emocionals com a una de les capacitacions més efectives en la promoció de la salut mental. Aquesta promoció de la salut o prevenció universal es dirigeix a més, a més al 100% de l’alumnat i es materialitza en formació soci-emocional de l’alumnat, actuació que ja està contemplada en l’actual llei educativa (LOMLOE).
CONCLUSIÓ:
Per totes aquestes raons, caldria que es revisés amb cautela i prudència des de la nostra Conselleria d’Educació i Universitats, s’esperés a tenir una major informació de les experiències pilot dutes a terme a Madrid i altres comunitats, amb dades més significatives de si realment ha funcionat i ha aportat un major benefici la figura del psicòleg clínic al nostre alumnat, com també si realment s’han vist les aules més ateses per aquest professional clínic.
COMUNICAT AOIB A LACONSELLERIA D'EDUCACIÓ I UNIVERSITATS (SICE)
ALTRES INFORMACIONS
PONÉNCIA: NUEVOS RETOS DE LA ORIENTACIÓN EDUCATIVA:
Prevención de los Trastornos Mentales en la escuela, Montserrat Graell Berna, Servicio de Psiquiatría y Psicología Clínica, del Niño y el Adolescente.Hospital Infantil Universitaria Niño Jesús.
(enllaç, només per associats AOIB)
REVISTA AOSMA Nº 31, MONOGRAFICO SALUT MENTAL:
PATOLOGIZACION DE LA EDUCACION:
(enllaç, només per associats AOIB)
AOIB
Subscriure's a:
Missatges (Atom)