La necessària posada en valor de
l’educació 0-3 anys
Ho és per les condicions
salarials, d’horari i calendari lectiu, per manca de places públiques i
gratuïtes, per precarietat legislativa del cicle i, per tant, de les condicions
laborals que regeixen per a totes les professionals que hi treballen.
És necessari i urgent fer una
revisió del Decret 23/2020, que és el marc normatiu que regula en quines
condicions han de treballar les persones que eduquen la primera infància. Unes
condicions que són clarament insuficients per atendre una etapa de la vida tan
delicada i tan important.
Ningú no dubta de la importància
d’intervenir en aquestes edats per compensar dificultats, de la necessitat
d’estimulació dels primers anys de vida, de la cura de les primeres
experiències de socialització, de la necessitat de compartir la criança amb les
famílies, especialment les més vulnerables. Per posar el focus en el nostre dia
a dia, parlem de rutines, canviar bolquers, rentar mans,... acompanyar en les
menjades, atendre malestars físics (vòmits, diarrees, febres...), malestars
afectius, que s’expressen amb plors, enyorança o frustració...
És primordial atendre els infants
com es mereixen, fent desdoblament de grup on experimenten, juguen, exploren i
es concentren més. I per això es requereixen moltes mans, per poder preparar
materials i propostes pedagògiques de qualitat.
Reivindiquem la necessitat
d’implantar parelles educatives a
les unitats de les escoletes 0-3 anys, que facin possible totes aquestes
tasques i amb la major cura i qualitat possibles per als nostres infants, oferint-los
una mirada més personal per a cada un d’ells. A més, les educadores hem de
poder fer observacions, documentar, fer informes d’avaluació, establir un canal
de comunicació amb les famílies (tutories, correus,...) i tenir temps per les
qüestions burocràtiques. I per això cal enfrontar la revisió del Decret vigent
amb urgència i determinació.
L’escoleta EI Verge de la Salut
ha fet feina amb parella educativa durant molt d’anys sent referent del model educatiu on ens agradaria
que tot el col·lectiu pogués arribar.
A tot l’exposat hi hem d’afegir
la total falta d’autonomia del nostre alumnat i la necessitat de cobertura
immediata de qualsevol baixa de personal treballador sobrevinguda als nostres
centres educatius, ja que suposa un gran risc cap a la seguretat dels infants,
cosa que pot ser enfrontada amb molta més solvència si es comptés amb el recurs
de la parella educativa. Per no parlar de les hores de la menjada, que
esdevenen un autèntic problema si es vol atendre aquest espai alimentari i
educatiu amb dedicació i efectivitat.
El primer pas d’aquest procés de
posada en valor de l’educació 0-3 anys, passa per apostar per la parella
educativa a les unitats de les escoletes 0-3, amb el conseqüent increment
de personal que això implica.
Si veritablement creiem en
aquesta etapa educativa com a compensadora de desigualtats cal fer aquest pas
endavant.
L'AOIB dona tot el seu suport a aquesta demanda de les Educadores de l'Etapa d' Educació Infantil 0-3.
AOIB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada